dimecres, 30 de novembre del 2011

Gramàtica: Els sintagmes




Els sintagmes són una estructura formada per un dos elements, i que tenen una partícula com a més destadada, el nucli. Per exemple, Sintagma Nominal (SN): pot ser un det+nom / nom; ), el Sintagma Adjectiu (SAdj) : adj; el del Sintagma Verbal (SV):serà el verb; el del Sintagma Adverbial (Sadv): serà un adverbi; el del Sintagma Preposicional o Complement de Règim Verbal (Sprep o CRV): serà un sintagma amb preposició. Llavors farien una funció: subjecte, verb, CC, Cpreposicional, CD (qui o quina cosa), CI (a qui o per a qui), Predicatiu o Atribut.


!! EXERCICI:


-Localitza els sintagmes i digues la funció del seu nucli.


.La gata dormia al costat de l'estufa.


.El ciclista ha caigut a la cuneta.


.El conductor de l'autobús no es va assabentar de res.


.Els meus amics es dediquen a la venda ambulant.


.Hem escrit una carta al director del diari.


.El cendrer és de ceràmica.


.Els interessos bancaris es mantindran estables.
N.B. Si voleu ampliar informació gramatical ací vos adjunte una bona pàgina que vos solventarà molts dubtes:

http://intercentres.cult.gva.es/ieselclot/html/departaments/valencia/llengua/llengua.htm
                                                                                                     Mauro Cervera i Just

dijous, 24 de novembre del 2011

Alcem la veu, diguem PROU!

                                                                                                         
                                                                                               Mauro Cervera i Just

25 de novembre



dimarts, 15 de novembre del 2011


Ací us deixe una taula amb paraules amb accent i sense accent diacritic, que espere que us aprofite com a truc i eina d'estudi.

sense accentamb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
bota: calçat; verb botarbóta: recipient
coc: cuiner; carbó; bactericóc: coca
coll: part del cosCóll: topònim
com: adverbicóm: obi
cop: encontre violent, colpcóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa
cos: conjunt d'un organisme; corporaciócós: cursa
deu: font; numeral
deus: fonts; formes del verb deure
déu (plural déus): divinitat
Déu: nom propi d'algun déu monoteista
dona, dones: ésser humà de gènere femení; mullerdóna, dónes: formes del verb donar
es: pronom reflexiués: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de ferféu: passat de fer
fora: adverbifóra: verb ser
joc, jocs: acció de jugar, entretenimentjóc: indret on van a dormir els ocells
jóc, jócs (però joca): ajocat
les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès)Lés: topònim
ma: (plural mes): forma del femení de l’adjectiu possessiu mon (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metremés: quantitatiu
meu: possessiumèu: miol del gat
molt, molta: quantitatiumòlt, mòlta: participi de moldre
mòlta: acció de moldre
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua
món (però mons): univers
mora: dona magribina; retardmóra: (plural móres): fruita
Móra: forma part d'alguns topònims
net (neta, nets, netes): adjectiunét (néta, néts, nétes): parentiu familiar
nos: pronom personal feblenós: plural majestàtic
os, ossos: part de l'esquelet
ossa, osses: ossada, esquelet
ós, óssos: animal
óssa, ósses: animal
pel, pels: contracció de per + el, per + elspèl (plural pèls): vellositat
porca: femella del porcpórca: faixa de terra
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiuquè: relatiu tònic, interrogatiu
res: pronom; pl. de re (nota musical)rés: pregària
rossa: dona amb els cabells clarsròssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu: forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seureséc: plec de roba
segle: cent anyssègle: sègol
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seuresèu: greix
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció: adverbi (afirmació)
soc: calçat; tros de fusta; mercatsóc: verb ser
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb solersòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat físicasón: verb ser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom: verb tenir
tot: adjectiutòt: broc gros
us: pronom personal febleús: acció d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendrevéns, vénen: formes del verb venir
ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de vegesvés: verb anar
veu: so de les cordes vocals; present de veurevéu: passat de veure
vos: pronom personal feblevós: pronom personal fort
                                                                                               Sonia Jordán Ureña

dimecres, 9 de novembre del 2011

Expressions valencianes

Ací vos deixe una serie de expressions valencianes per a riure una estona, que he trobat cercant per la web i que m'han paregut gracioses i son prou brutes però molt utilitzades pels valencianoparlants:




YEEE! : Hola.


AU: Adéu.


MONE / NEMON/AU/AMON: Anem-nos.


MECAGUEN-LA FIGATATIA : Discrepe de la seua opinió, estic prou en desacord / Salutació a un conegut que
fa temps que no veus.


MECAGUENLAMAREQUELAPARIT-ALFILLDEPUTAIXE : discrepe amb el seu punt de vista, i/o amb la acció (moltes vegades relcionada amb la conducció) que acaba de realitzar.


VES A FER LA MÀ: Allunye el seu parasol un poc de la meua tovallola que me fa ombra, gracies.


YEEEEEEEP FILL DE putaaa, ¿A ON VAS?: salutació a un conegut.


NEM A FER-MO'N UNA: Me'n vaig a prendre unes cerveses.


XE, ¿SERÀ PER DINERS COLLONS?: Variant de 'che, això ho pague jo'.


A RAS DE FIGA: Minifalda


'RINXOPARRÚS: Falda encara mes curta que la minifalda


PER COLLONS: Necessàriament, per necessitat


VES I GITA'T: no digues bobades.


NYàS! : Quan li dones alguna cossa a algú (utilitzar l'expressió mentre li'l dónes)


MESINFOT: no m'importa massa.


MENINFOTS: Habitants de la terreta, natius.


SANGONERETA: xupla tintes, tragó.


AMOLLAR: Soltar on es puga, deixar caure.


FIGAMOLLA: Plorona.


PANFIGOL: Persona tranquila.


SUMBALI: arrancar a córrer / pegar-li a algú.


LLUNT : A una distància llarga


MOLT LLUNT : A una distància molt llarga


A FER LA MÀ: A una distància, molt, molt, llarga


AUSAES, 'GONIA QUE DONES!: No acaba de caure'm be vosté.


¿T'AUELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ja hi ha prou amb el "cachondeo", gracies.


FARDAXO / SARVAXO: Insecte gran.


VALENCIANOTA: Dona que li agrada tot el relacionat amb València.


AMARRAELPONIIIII / AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA: tranquilitzat.


VAIG COM CAGALLÓ PER SÈQUIA: Anar sense rum fixe.


ALÇA EL RABO, PERDIGOT: Espavilat, va.


SI T´ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Amenaça.


AGARRA'T QUE VE (CURVA): L'anem a embolicar.


AÇÓ ES MEL DE ROMER: Que es molt bo-bonic.


A CAGAR A L'HORT: Veste'n fora d'ací.


AMAGUEU-SE LES CARTERES: Arribada d'algú inesperat.


ME CAGUEN (DÉU/ DÉNIA/ DEN /LA FIGUERETA ): Expressió de multiples aplicacions segons l'estat d'anim.


LA MARE QUE VA...: Exclamació


CAP DE SURO: Cabut, faba, carabasa


HI HA MéS DIES QUE LLONGANISES: Encara queda temps.


VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistat.


Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS: Fes-me el favor de no molestar.


ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto


COM SI CAGARES, PERÒ CAP A DINS: Això es una tonteria//impossible


COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SANCERES: Fer una cosa que finalment no tinga trellat i que fa que tot continue igual que abans.


AIXÓ ES BUFAR EN CALDO GELAT: no te vosté res que fer a l'asumpte.


TAPEROT: Faba


ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Caramba!


AH! REDÉU: Mare meua.


Xe QUÈ Bò: M'agrada.


¿Açò? ¿¿Açò?? AÇÒ ÉS MASSA,TU: Que barbaritat!


TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Es vosté un poc madrileny, caramba.


XE, ¡¡VES I TIRA A FER LA Mà!!: Tornes vosté a Madrid, gracies.


NI XIXA NI LLIMONà: no servir per a res o poca cossa


TINDRE POCA ESPENTA: no tindre iniciativa


TOT PER L'AIRE: Caragols!! Caramba!


TIRA-LIIII: Continue vosté


JUGA, JUGA I VORÀS...: Aplicable a multitud de situcions, sol terminar amb 'L'hòstia que t´emportes'


COLLONS: Testicles. Generalment s'usa per a tot, al comenzar o terminar la frase pot variar el significat de la mateixa.


MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Menja vosté molt.


A MANTA! : En qüantitat...


BORINOT: Maldestre, bruto.


AU CACAU: Fins després Lucas


SI TE PEGUE UNA LLENYÀ EL REVENTE COM UNA MAGRANA : Pot vosté deixar de molestar-me?


MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRà..: Hi ha que veure, hi ha que veure...(expresió de retret)


HA PEGAT UN ESCLAFLIT : Ha explotat.


FUIG DEL MIG HÒSTIAAAA: aparta't pe favor...


QUINA FOTRACÀ: Caramba, quanta qüantitat


XEEE VAAA, Xe : vinga, va


Mauro Cervera i Just