Gramàtica: Els sintagmes

Els sintagmes són una estructura formada per un dos elements, i que tenen una partícula com a més destadada, el nucli. Per exemple, Sintagma Nominal (SN): pot ser un det+nom / nom; ), el Sintagma Adjectiu (SAdj) : adj; el del Sintagma Verbal (SV):serà el verb; el del Sintagma Adverbial (Sadv): serà un adverbi; el del Sintagma Preposicional o Complement de Règim Verbal (Sprep o CRV): serà un sintagma amb preposició. Llavors farien una funció: subjecte, verb, CC, Cpreposicional, CD (qui o quina cosa), CI (a qui o per a qui), Predicatiu o Atribut.

!! EXERCICI:

-Localitza els sintagmes i digues la funció del seu nucli.

.La gata dormia al costat de l'estufa.

.El ciclista ha caigut a la cuneta.

.El conductor de l'autobús no es va assabentar de res.

.Els meus amics es dediquen a la venda ambulant.

.Hem escrit una carta al director del diari.

.El cendrer és de ceràmica.

.Els interessos bancaris es mantindran estables.

N.B. Si voleu ampliar informació gramatical ací vos adjunte una bona pàgina que vos solventarà molts dubtes:

http://intercentres.cult.gva.es/ieselclot/html/departaments/valencia/llengua/llengua.htm
                                                                                                     Mauro Cervera i Just

Alcem la veu, diguem PROU!

                                                                                                         
                                                                                               Mauro Cervera i Just

25 de novembre

Ací us deixe una taula amb paraules amb accent i sense accent diacritic, que espere que us aprofite com a truc i eina d'estudi.

sense accent	amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder	bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
bota: calçat; verb botar	bóta: recipient
coc: cuiner; carbó; bacteri	cóc: coca
coll: part del cos	Cóll: topònim
com: adverbi	cóm: obi
cop: encontre violent, colp	cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa
cos: conjunt d'un organisme; corporació	cós: cursa
deu: font; numeral deus: fonts; formes del verb deure	déu (plural déus): divinitat Déu: nom propi d'algun déu monoteista
dona, dones: ésser humà de gènere femení; muller	dóna, dónes: formes del verb donar
es: pronom reflexiu	és: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de fer	féu: passat de fer
fora: adverbi	fóra: verb ser
joc, jocs: acció de jugar, entreteniment	jóc: indret on van a dormir els ocells jóc, jócs (però joca): ajocat
les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès)	Lés: topònim
ma: (plural mes): forma del femení de l’adjectiu possessiu mon	mà (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre	més: quantitatiu
meu: possessiu	mèu: miol del gat
molt, molta: quantitatiu	mòlt, mòlta: participi de moldre mòlta: acció de moldre
mon (plural mos): possessiu mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua	món (però mons): univers
mora: dona magribina; retard	móra: (plural móres): fruita Móra: forma part d'alguns topònims
net (neta, nets, netes): adjectiu	nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar
nos: pronom personal feble	nós: plural majestàtic
os, ossos: part de l'esquelet ossa, osses: ossada, esquelet	ós, óssos: animal óssa, ósses: animal
pel, pels: contracció de per + el, per + els	pèl (plural pèls): vellositat
porca: femella del porc	pórca: faixa de terra
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu	què: relatiu tònic, interrogatiu
res: pronom; pl. de re (nota musical)	rés: pregària
rossa: dona amb els cabells clars	ròssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu	sé: forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seure	séc: plec de roba
segle: cent anys	sègle: sègol
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure	sèu: greix
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció	sí: adverbi (afirmació)
soc: calçat; tros de fusta; mercat	sóc: verb ser
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler	sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat física	són: verb ser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom	té: verb tenir
tot: adjectiu	tòt: broc gros
us: pronom personal feble	ús: acció d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendre	véns, vénen: formes del verb venir
ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges	vés: verb anar
veu: so de les cordes vocals; present de veure	véu: passat de veure
vos: pronom personal feble	vós: pronom personal fort

                                                                                               Sonia Jordán Ureña

El jove que va perdre el nom

Expressions valencianes

Ací vos deixe una serie de expressions valencianes per a riure una estona, que he trobat cercant per la web i que m'han paregut gracioses i son prou brutes però molt utilitzades pels valencianoparlants:




YEEE! : Hola.


AU: Adéu.


MONE / NEMON/AU/AMON: Anem-nos.


MECAGUEN-LA FIGATATIA : Discrepe de la seua opinió, estic prou en desacord / Salutació a un conegut que
fa temps que no veus.


MECAGUENLAMAREQUELAPARIT-ALFILLDEPUTAIXE : discrepe amb el seu punt de vista, i/o amb la acció (moltes vegades relcionada amb la conducció) que acaba de realitzar.


VES A FER LA MÀ: Allunye el seu parasol un poc de la meua tovallola que me fa ombra, gracies.


YEEEEEEEP FILL DE putaaa, ¿A ON VAS?: salutació a un conegut.


NEM A FER-MO'N UNA: Me'n vaig a prendre unes cerveses.


XE, ¿SERÀ PER DINERS COLLONS?: Variant de 'che, això ho pague jo'.


A RAS DE FIGA: Minifalda


'RINXOPARRÚS: Falda encara mes curta que la minifalda


PER COLLONS: Necessàriament, per necessitat


VES I GITA'T: no digues bobades.


NYàS! : Quan li dones alguna cossa a algú (utilitzar l'expressió mentre li'l dónes)


MESINFOT: no m'importa massa.


MENINFOTS: Habitants de la terreta, natius.


SANGONERETA: xupla tintes, tragó.


AMOLLAR: Soltar on es puga, deixar caure.


FIGAMOLLA: Plorona.


PANFIGOL: Persona tranquila.


SUMBALI: arrancar a córrer / pegar-li a algú.


LLUNT : A una distància llarga


MOLT LLUNT : A una distància molt llarga


A FER LA MÀ: A una distància, molt, molt, llarga


AUSAES, 'GONIA QUE DONES!: No acaba de caure'm be vosté.


¿T'AUELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ja hi ha prou amb el "cachondeo", gracies.


FARDAXO / SARVAXO: Insecte gran.


VALENCIANOTA: Dona que li agrada tot el relacionat amb València.


AMARRAELPONIIIII / AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA: tranquilitzat.


VAIG COM CAGALLÓ PER SÈQUIA: Anar sense rum fixe.


ALÇA EL RABO, PERDIGOT: Espavilat, va.


SI T´ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Amenaça.


AGARRA'T QUE VE (CURVA): L'anem a embolicar.


AÇÓ ES MEL DE ROMER: Que es molt bo-bonic.


A CAGAR A L'HORT: Veste'n fora d'ací.


AMAGUEU-SE LES CARTERES: Arribada d'algú inesperat.


ME CAGUEN (DÉU/ DÉNIA/ DEN /LA FIGUERETA ): Expressió de multiples aplicacions segons l'estat d'anim.


LA MARE QUE VA...: Exclamació


CAP DE SURO: Cabut, faba, carabasa


HI HA MéS DIES QUE LLONGANISES: Encara queda temps.


VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistat.


Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS: Fes-me el favor de no molestar.


ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto


COM SI CAGARES, PERÒ CAP A DINS: Això es una tonteria//impossible


COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SANCERES: Fer una cosa que finalment no tinga trellat i que fa que tot continue igual que abans.


AIXÓ ES BUFAR EN CALDO GELAT: no te vosté res que fer a l'asumpte.


TAPEROT: Faba


ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Caramba!


AH! REDÉU: Mare meua.


Xe QUÈ Bò: M'agrada.


¿Açò? ¿¿Açò?? AÇÒ ÉS MASSA,TU: Que barbaritat!


TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Es vosté un poc madrileny, caramba.


XE, ¡¡VES I TIRA A FER LA Mà!!: Tornes vosté a Madrid, gracies.


NI XIXA NI LLIMONà: no servir per a res o poca cossa


TINDRE POCA ESPENTA: no tindre iniciativa


TOT PER L'AIRE: Caragols!! Caramba!


TIRA-LIIII: Continue vosté


JUGA, JUGA I VORÀS...: Aplicable a multitud de situcions, sol terminar amb 'L'hòstia que t´emportes'


COLLONS: Testicles. Generalment s'usa per a tot, al comenzar o terminar la frase pot variar el significat de la mateixa.


MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Menja vosté molt.


A MANTA! : En qüantitat...


BORINOT: Maldestre, bruto.


AU CACAU: Fins després Lucas


SI TE PEGUE UNA LLENYÀ EL REVENTE COM UNA MAGRANA : Pot vosté deixar de molestar-me?


MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRà..: Hi ha que veure, hi ha que veure...(expresió de retret)


HA PEGAT UN ESCLAFLIT : Ha explotat.


FUIG DEL MIG HÒSTIAAAA: aparta't pe favor...


QUINA FOTRACÀ: Caramba, quanta qüantitat


XEEE VAAA, Xe : vinga, va


Mauro Cervera i Just

Podríeu contar-nos algun conte la vespra de Tots Sants?
I algun refrany?
Allà van els meus

La festivitat de Tots Sants i la Diada del Difunts els campaners feien sonar les campanes moltes hores i amb més devoció que mai per tal de tenir les animes contentes.
http://www.laketania.com

El Campaner borratxo

Conten d´ un campaner que, per aquests dies, sempre bevia massa i tocava sense cap respecte ni mirament.
Un any, en sortir de casa seva va adonar-se, que una ombra blanca proveïda d´ un fanalet el seguia. Tot espantat, va voler despistar-la tombant per carrers i carrerons, però va ser inútil. L´ ombra va seguir el campaner fins a l´ església i va esperar-lo mentre ell tocava. En baixar, li va manar que la seguís. L´ ombra va conduir el campaner al bosc i li va donar una destral perquè aterrés un arbre, amb la fusta del qual li va fer construir un taüt. “Aquest taüt és el teu” li va dir. Després el ca dur al cementiri i li va fer cavar una fossa. “Aquesta fossa és la teva” li va dir. Tot seguit el va dur al campanar i el va penjar de la corda de la campana, la qual va començar a tocar a morts. “Aquest toc és el del teu enterrament”. L´ endemà van trobar el campaner mort dins del taüt que ell mateix s´ havia fet i a la fossa que s´ havia cavat.

Per Tots Sants castanyes i mocadors grans

València ix als carrers amb el 15-O

València participa en l'acció pacífica de protesta internacional.

 El 15 d'octubre persones de tot el món van prendre els carrers i les places, units per un canvi global.

 El 15 de maig de 2011 centenars de milers de persones ens tirem al carrer amb un doble crit: "No som mercaderia en mans de polítics i banquers" i "Volem una Democràcia Real Ja".

El moviment 15M ha demostrat ser un exemple de pràctica democràtica i d'autoaprenentatge, i que compta amb un respatler social sense precedents. A pesar d'açò, la classe política seguix sorda enfront del crit col·lectiu. Per això hem de continuar alçant la nostra veu. Units per un canvi global: acampades, barris, pobles, universitats i moviments de tot el món, convoquem una mobilització internacional. El 15M ha traspassat les fronteres per a convertir-se en un gran moviment global: 15O.

El 15 d'octubre persones de tot el món van prendre els carrers i les places. Des d'Amèrica a Àsia, des d'África a Europa, en més de 350 ciutats i 45 països, la gent es va alçar per a reclamar els seus drets i exigir una autèntica democràcia. I com no seríem menys, una d'eixes 350 ciutats va ser València, aproximadament 100.000 valencians i valencianes van eixir als carrers per una mateixa causa; canviar el món.

                                                                                         

                                                                                                       Elena Vicente Lahiguera.